Com fer preguntes de manera intel·ligent

Copyright © 2001 per Eric S. Raymond

Traducció al català (2007) JosepSànchez (papapep)

Índex

Introducció

Al món dels hackers(1), el tipus de respostes que obtingueu a les vostres preguntes tècniques depèn tant de la manera com les formuleu, com de la dificultat per a desenvolupar-ne la resposta. En aquesta guia s'ensenyarà com preguntar de manera que pugueu obtenir una resposta satisfactòria.

El primer que heu d'entendre és que als hackers els agraden els problemes realment complexos i les preguntes que els facin pensar. De no ser així no seríem on som. Si ens proporcioneu una qüestió interessant us estaran agraïts; les bones preguntes suposen un estímul i un regal. Els ajuden a desenvolupar la seva comprensió i, sovint, revelen problemes que podrien no haver percebut o que, d'altra manera, no se n'haurien adonat. Entre els hackers, “Bona pregunta!” s'ha d'entendre com una felicitació sincera.

Tot i això, els hackers també tenen la reputació d'enfrontar-se a les preguntes senzilles amb una certa hostilitat o arrogància. Hi ha cops que poden semblar hostils als principiants o als ignorants. Però això no és realment cert.

El que són, d'una manera no apologètica, és hostils amb la gent que sembla que no vulgui pensar o que no hagi fet els seus deures abans de plantejar les preguntes. La gent d'aquesta mena són com un forat negre de temps, – agafen sense donar res a canvi - malbaraten el temps que es podria haver dedicat a d'altres qüestions més interessants i amb d'altres persones més mereixedores d'una resposta. A aquestes persones les anomenen “perdedors"(2) (i, per raons històriques, a cops s'esmenten com a “lusers”).

Són voluntaris, ocupant temps de les seves vides atrafegades per a respondre preguntes i, de vegades, els sobrepassen. Així que filtren constantment. En particular, rebutgen les preguntes dels que semblen perdedors(2) per a utilitzar el seu temps en respondre preguntes, d'una manera més eficient, als guanyadors.

Vosaltres no voleu ser un dels perdedors. Tampoc voleu semblar-vos a cap d'ells. La millor manera d'obtenir una resposta eficient i ràpida és preguntant com un guanyador – com una persona amb intel·ligència, confiança en sí mateix i indicis de que necessita ajuda amb un problema en particular.

(Les millores a aquesta guia seran benvingudes. Podeu enviar els vostres suggeriments (en anglès) a esr@thyrsus.com.)

Abans de preguntar

Abans de fer una pregunta tècnica per correu, en un grup de notícies o al fòrum d'un lloc web(4), feu el següent:

  1. Intenteu trobar una resposta llegint el manual.
  2. Intenteu trobar una resposta llegint les PMF (preguntes més freqüents – FAQ).
  3. Intenteu trobar una resposta buscant a l'Internet.
  4. Intenteu trobar la resposta preguntant a un amic amb més experiència.

Quan formuleu la vostra pregunta, expliqueu detalladament el què heu fet abans; això ajudarà a establir que no sou un aprofitat i que no esteu malbaratant el temps dels altres. Encara millor, destaqueu el què heu après a partir d'aquestes coses. Els agrada respondre a la gent que ha demostrat ser capaç d'aprendre de les seves respostes.

Prepareu la vostra pregunta. Penseu-la bé. Les preguntes precipitades reben respostes precipitades, o ni tan sols això. Quant més feu per a demostrar que heu posat pensament i esforç en resoldre el vostre problema abans de demanar ajut, més aprop estareu de rebre'l realment.

Tingueu compte de no fer la pregunta equivocada. Si en feu una que estigui fonamentada en assumpcions errònies, "Hacker Al Atzar" segurament us respondrà alguna cosa literal i inútil mentre pensa “quina pregunta més estúpida...”, i esperant que l'experiència d'obtenir una resposta del mateix tipus que la vostra pregunta, en comptes de al què realment us calia saber, us ensenyarà una lliçó.

No assumiu mai que teniu dret a una resposta, no el teniu. Us guanyareu una resposta si l'arribeu a merèixer fent una pregunta substancial, interessant i que faci pensar – una que contribueixi implícitament a l'experiència de la comunitat abans que sol·licitar de manera passiva coneixement dels demés.

D'altra banda, un molt bon inici és deixar clar que podeu i voleu participar del procés de desenvolupar la solució. “Algú té una pista?” “Què li falta al meu exemple” i “Hi ha alguna plana que hauria d'haver consultat?” tindrà més possibilitats de ser respost que “Publica si us plau el procediment exacte que hauria de seguir”, perquè esteu deixant clar que desitgeu realment completar el procés només amb algú que us orienti en la direcció correcta.

Quan pregunteu

Trieu el fòrum amb compte

Tingueu compte en triar on plantegeu la vostra pregunta. Segurament us ignoraran i us tractaran de perdedor si:

Els hackers rebutgen les preguntes no apropiades per a intentar protegir els seus canals de l'insubstancial. No vulgueu que això us passi.

Escriviu de manera clara respectant l'ortografia i la gramàtica

Sabem per experiència (el suficient com per a fer una juguesca) que les persones que escriuen sense cura i de forma barroera també pensen de manera desordenada i barroera. Respondre a pensadors descuidats i barroers no recompensa; estaríem millor utilitzant el nostre temps a qualsevol altre lloc. Per això, és important expressar la vostra pregunta de manera clara. Si no podeu molestar-vos en fer-ho, nosaltres no podem molestar-nos en fer-vos cas. Aprofiteu l'esforç afegit en polir el vostre llenguatge. No ha de ser gens estirat ni formal – de fet, la cultura hacker valora la parla informal, l'argot i el llenguatge còmic emprat amb precisió. Però ha de ser precís; ha d'haver alguna indicació que heu estat pensant i esteu atenent les indicacions.

Lletregeu correctament

No confongueu “k” amb “que” o “x” amb “per”. No HO ESCRIVIU TOT EN MAJÚSCULES, això representa que esteu cridant, es considera poc “educat”. Si escriviu com un analfabet, probablement us ignoraran. Escriure com un hax0r script kiddie(3) de l33t3 és el petó de la mort i us garantitza que no rebreu altra cosa que un silenci sepulcral (o, si teniu sort, un piló de menyspreu i sarcasme).

Si pregunteu a un fòrum en el que no s'utilitzi el vostre idioma matern, obtindreu una qüantitat limitada d'avisos pels vostres errors gramaticals i ortogràfics – però cap afegit a les vostres argumentacions barroeres (i sí, normalment coneixem la diferència). A més, a no ser que conegueu la llengüa de qui us respon, escriviu en anglès. Els hackers ocupats tendeixen a descartar les preguntes en idiomes que no entenen, i l'anglès és l'idioma de treball de la xarxa. Al escriure en anglès minimitzeu les possibilitats de que descartin la vostra pregunta sense llegir-la.

Envieu les preguntes en formats que siguin fàcils d'entendre

Si, de manera innecessària, feu que la vostra pregunta sigui difícil de llegir, tindreu més possibilitats de que sigui ignorada en favor d'una que no ho sigui. Per això:

Envieu el correu en text pla, no en HTML

Utilitzeu títols específics i amb sentit

A les llistes de correu o grups de notícies(4), la capçalera del missatge és la vostra oportunitat d'or per a atraure l'atenció d'experts qualificats en, aproximadament, 50 caràcters o menys. No els malbarateu amb bajanades com “Si us plau, ajudeu-me” (ni parlem de “AJUDEU-ME SI US PLAU!!!!”). No intenteu impressionar-los amb la vostra gran angoixa; millor empreu aquest preuat espai per a una descripció el més concisa possible del problema.

Estúpid:

Intel·ligent:

Sigueu precísos i descriptius quant al vostre problema

Descriviu els símptomes del vostre problema, no les vostres suposicions

No és útil dir-los als hackers el que vosaltres creieu que està causant el problema. (Si les vostres teories de diagnosi fossin tan fiables, estaríeu demanant ajut als altres?) Per això, assegureu-vos que esteu explicant exclusivament els símptomes del que va malament i no les vostres interpretacions o teories. Deixeu que ells facin les interpretacions i emetin el seu diagnòstic.

Estúpid:

Intel·ligent:

Descriviu els símptomes del vostre problema en ordre cronològic

Les pistes més útils per a esbrinar què ha anat malament es troben sovint als fets immediatament anteriors. Per això, hauríeu de descriure amb precisió el que heu fet i el que ha fet la màquina, fins el moment fatídic. En el cas de processos a l'intèrpret d'ordres, disposar d'un registre de la sessió (p. ex. emprant la utilitat de l'“script”) i esmentant les vint línies, aproximadament, rellevants seria molt útil.

Si el programa en qüestió té opcions de diagnosi (com -v per a verbós) intenteu pensar amb compte en triar opcions que afegeixin informació de depuració útil per la transcripció. Si el vostre missatge acaba sent molt llarg (més de quatre paràgrafs), pot resultar útil comentar el problema de manera resumida al principi i fer-ho més endavant de manera cronològica. D'aquesta manera els hackers sabran on mirar al llegir el vostre missatge.

No demaneu que us responguin per correu privat

Els hackers creuen que resoldre problemes ha de ser un procés públic i transparent durant el qual un primer intent de resposta hauria i podria corregir-se si algú amb més coneixements creu que la resposta és incompleta o incorrecta. A més, obtenen part de la seva recompensa per respondre en veure que són competents i poseeixen coneixements suficients per part dels seus iguals.

Quan demaneu una resposta privada esteu interrompent tant el procés, com la recompensa. No ho feu. És l'elecció de qui respon fer-ho en privat – i si ho fa, normalment és perquè pensa que la pregunta és massa òbvia o està mal plantejada com per a resultar interessant als altres.

Hi ha una excepció limitada a aquesta regla. Si creieu que podeu rebre una gran quantitat de respostes molt semblants pel tipus de pregunta, aleshores les paraules màgiques són “envieu-me les respostes per correu electrònic i en faré un resum pel grup”. Es considera educat estalviar a la llista de correu o grup de notícies una gran quantitat de respostes bàsicament idèntiques – però, evidentment, heu de mantenir la promesa de resumir-les.

Eviteu las preguntes insubstancials

Resistiu la temptació de tancar la vostra consulta amb preguntes semànticament nul·les com “Em pot ajudar algú?” o “ Hi ha alguna resposta?”. Primer: si heu explicat el vostre problema de manera mitjanament competent, aquest tipus de preguntes afegides sense més resulten, com a mínim, supèrflues. Segon: al ser supèrflues, els hackers les troben molestes — i probablement us tornaran respostes d'una lògica impecable tot i que ignorant-vos com "Sí, podem ajudar-te" o "No, no hi ha ajut per a tu".

L'educació mai fa mal i, fins i tot, a vegades ajuda

Sigueu educats. Utilitzeu el "Si us plau" i "Gràcies d'avançada". Deixeu clar que aprecieu el temps que la gent ocupa ajudant-vos de franc.

Sigueu honestos, això no és tan important com (i no pot substituir a) ser correcte gramaticalment, clar, precís i descriptiu, eviteu formats propietaris, etc; els hackers prefereixen, pel general, els informes sobre errors concrets tècnicament encara que siguin un pèl abruptes, a la vaguetat educada. (Si això us sorprèn, recordeu que valorem una pregunta pel què ens ensenya).

De tota manera, si heu adquirit els vostres coneixements tècnics a una tómbola, l'educació incrementarà les possibilitats de que rebeu una resposta útil.

Acabeu amb una breu nota sobre la solució

Envieu una nota un cop resolt el problema a tots els que us han ajudat; feu-los saber com ha acabat tot i agraïu-los un altre cop el seu ajut. Si el problema ha atret l'interès de la llista de correu o grup de noticies, aleshores serà apropiat publicar-hi la nota. La nota no ha de ser llarga ni desenvolupada, un senzill “Pep – que el que resulta que fallava era el cable. Gràcies a tots – Josep Lluís” serà millor que res. De fet, un resum curt i agradable és millor que un llarg discurs a no ser que la solució requereixi un cert contingut tècnic.

A més de ser educat i informatiu, aquesta mena de seguiment ajuda a tots als que us han ajudat a tenir una sensació satisfactòria de proximitat al problema. Si vosaltres no sou un hacker, tingueu present que aquest sentiment és molt important pels gurús i experts a qui heu demanat ajut. Els problemes que acaben sense resoldre resulten frustrants; els hackers volen veure'ls resolts. El bon karma que genera alleujar aquest neguit, us resultarà profitós el proper cop que necessiteu plantejar una pregunta.

Com interpretar les respostes

RTFM y STFW(5): o com dir-vos que l'heu cagat de mala manera Hi ha una tradició antiga i venerada: si obteniu per resposta un "RTFM", la persona que us l'ha enviat creu que haurieu d'haver-vos llegit "el puto manual". Quasi segurament tindrà raó. Aneu i llegiu-lo.

RTFM té un parent més jove. Si rebeu com a resposta "STFW", qui us l'envia pensa que haurieu d'haver cercat a "La Puta Web". Quasi segur que tindrà raó. Aneu i cerqueu. Sovint, qui envia una d'aquestes respostes està mirant el manual o la plana web en qüestió mentre escriu. Aquestes respostes signifiquen que pensa que (a) la informació que necessiteu és fàcil de trobar, i (b) aprendreu més si la cerqueu vosaltres mateixos que si us la dóna a la boca amb cullereta.

Això no us hauria d'ofendre. Segons l'estàndard dels hackers, se us està mostrant un cert respecte (tot i que esquerp, no ho podem negar) pel fet de no ignorar-vos. Hauríeu d'agrair l'extrema amabilitat que us mostren.

Si no ho enteneu...

Si no enteneu la resposta, no feu immediatament la sol·licitud d'un aclariment. Utilitzeu les mateixes eines que heu utilitzat per a resoldre la vostra pregunta original (manuals, PMFs, el web, amics, etc) per a entendre la resposta. Si necessiteu un aclariment, intenteu demostrar el que heu après.

Per exemple suposeu que us dic: "Fa pinta de que tinguis un zentry entrebancat; necessitaràs lliberar-lo." Aleshores:

Sobre com no reaccionar com un perdedor

Hi ha moltes possibilitats de que us equivoqueu més d'un cop en fòrums de la comunitat hacker – de maneres detallades en aquest document o similars. I se us dirà exactament en què us heu equivocat, possiblement amb multitud de detalls, en públic.

Quan això passi, el pitjor que podeu fer és queixar-vos per l'experiència, denotant que us han atacat verbalment, demanant perdó, plorant, contenint la respiració, amenaçant amb demandes, queixant-vos als caps de la gent, deixant la tapa del water oberta, etc. En comptes de fer això, observeu el que heu de fer:

Els estàndards de la comunitat no es mantenen per ells mateixos: els mantenen la gent que els aplica activament, de manera visible, en públic. No us queixeu de que totes les crítiques s'haurien d'haver enviat per correu privat: així no és com funciona això. Ni resulta útil insistir en que se us ha insultat personalment quan algú comenta que alguna de les vostres peticions era errònia, o que les seves opinions diferien. Aquestes són actituds de perdedors.

Hi ha hagut fòrums de hackers en els que, a banda d'un sentit de la hiper-educació mal entès, s'ha prohibit l'entrada a participants que enviessin un missatge fent constar errors als missatges dels demés, i se'ls ha dit “no diguis res si no vols ajudar l'usuari”. L'èxode dels participants més experimentats a d'altres llocs els ha fet quedar en la mínima expressió i han perdut tota utilitat com a fòrums tècnics.

Recordeu: quan aquell hacker us digui que us heu equivocat, no importa si ha estat molt barroer en fer-ho, i us digui que no ho torneu a fer, la seva actuació us concerneix a (1) vosaltres i a (2) la seva comunitat. Seria molt més senzill per a ell ignorar-vos posant-vos un filtre. Si no sou capaços de ser agraïts tingueu, com a mínim, una mica de dignitat, no us queixeu i no espereu que us tractin com una fràgil nineta només per què sigueu un nouvingut d'ànima teatralment hipersensible i amb ilusions d'estar autoritzat a tot.

Preguntes que no s'han de fer

Vet aquí algunes preguntes estúpides que ja s'ha convertit en clàssiques juntament amb el que els hackers estan pensant quan no les responen.

Preguntes bones i preguntes dolentes

Finalment, il·lustraré amb exemples com fer preguntes d'una manera intel·ligent; vet aquí un parell de preguntes sobre el mateix problema, una plantejada de manera estúpida i una altra de manera intel·ligent.

De fet, la forma de l'última pregunta es basa en un incident real que va passar l'agost de 2001 a la llista de correu del nucli de Linux. Jo (Eric S. Raimond) era el que preguntava aleshores. Estava patint uns misteriosos penjaments amb una placa Tyan S2464. Els membres de la llista varen aportar la informació crítica que necessitava per a resoldre el problema.

Al plantejar la pregunta de la manera que ho vaig fer, vaig donar a la gent alguna cosa amb què entretenir-se; vaig fer-ho atractiu per a ells involucrar-se. Vaig demostrar respecte per la capacitat dels meus companys i els vaig convidar a consultar-me a mi també com a company. També els vaig demostrar respecte pel valor del seu temps fent-los saber on ja m'havia quedat entrampat.

Al final de tot plegat, quan els vaig donar les gràcies i vaig remarcar que el procés havia funcionat molt bé, un membre de la llista va fer l'observació de que creia que havia estat així no perquè jo tingués un “nom” a aquella llista, sinó per què vaig fer la pregunta de la manera correcta.

Nosaltres els hackers som d'alguna manera una meritocràcia grollera; estic segur de que tenia raó, i de que si m'hagués comportat com una esponja se m'haurien tirat tots al damunt o m'haurien ignorat sense importar qui fos jo. El seu suggeriment de que havia escrit l'incident com una instrucció per a altres em va conduir directament al redactat d'aquesta guia.

Si no trobeu la resposta

Som conscients que hi ha molta gent que només vol utilitzar el programari que escrivim i no està interessada en conèixer els detalls tècnics. Per la majoria de la gent un ordinador és simplement una eina, un mitjà per a una finalitat. Sabem això i no esperem que tothom s'interessi pels assumptes tècnics. Tot i això, el nostre estil de respondre es troba orientat a qui sí té aquest interès.

Per això, si no obteniu resposta no us prengueu com a personal el fet que no tinguem resposta a la vostra pregunta. Hi ha altres recursos, sovint millor i adaptats a les necessitats d'un principiant. Hi ha molts grups d'usuaris en línia i locals composats per entusiastes del programari tot i que no hagin escrit mai programari ells mateixos. Aquests grups es formen de manera que la gent es pugui ajudar entre ells i ajudar als nous usuaris.

A més, hi ha empreses a les que podeu contractar per a que us ajudin, tant per a grans com per a petites coses. Que no us espanti la idea d'haver de pagar per una mica d'ajut!! Al cap i a la fi, si al motor del vostre cotxe se li trenca una junta segurament haureu de portar-lo a un mecànic i pagar per què us l'arreglin. Encara que el programari no us hagi costat res, no podeu esperar que l'assistència tècnica sigui sempre gratuïta.

Pel programari popular com Linux, hi ha no menys de 10.000 usuaris per a cada desenvolupador. Resulta impossible que una sola persona pugui atendre trucades de suport tècnic de prop de 10.000 usuaris. Recordeu que encara que tingueu que pagar pel suport, estareu pagant molt menys que si haguéssiu de comprar el programari (i el suport pel programari de codi tancat és, generalment, molt més car i menys competent que el suport del programari de codi obert).

Notes del traductor

(1) S'ha de situar l'original d'aquest document en una època i un context en el qual el terme “hacker” no era criminalitzat com és ara. S'entenia com a “hacker” la persona experta la qual tenia, en aquella època, el privilegi de tenir accés a l'Internet i a tenir accés a newsgroups i llistes de correu. Actualment, en aquest document es podria canviar el terme "hacker" per "una persona més experta que tu mateix", però ho respectarem, tot i que es repeteixi fins el cansament, per qüestions històriques.

(2) ”luser” és una contracció dels termes “user” (usuari) i “loser” (perdedor). No s'ha d'entendre aquesta paraula en el seu sentit literal. “luser” s'aplica a fi d'indicar persones que s'intenten aprofitar dels altres intentant que els facin tota la feina, no esforçant-se ells gens ni mica, i “winner” (guanyador) n'és l'antònim.

(3) Usuari d'ordinadors, normalment molt jove, que actua com un expert informàtic tot i no saber, normalment, gairebé res.

(4) Amb el pas dels anys, aquesta regla s'ha d'aplicar igualment a Facebook, Twitter, G+, o qualsevol altra forma de comunicació i interacció entre entitats vivents que s'inventi en un futur.

(5) Cal afegir-hi la versió moderna LMGTFY (Let Me Google That For You - Deixa que cerqui això a Google per tu), en referència a que era tan simple trobar-ho que amb una simple cerca ho teniu a la mà http://lmgtfy.com/

CatalanTeam/Recursos/ComPreguntar (last edited 2014-10-30 19:17:39 by papapep)